Beseit-Matarranya

Beseit i una mica de xirigol. Xirigol perquè és una barreja de coses, aquest bloc no està especialitzat en cap tema específic, és com un calaix de sastre. I Beseit perquè intenta està escrit en lo català que parlem per estos indrets.

La paraula xirigol no la trobo al diccionari, és un plat molt típic de la comarca del Matarranya que consisteix en una barreja de verdures: pataques, carbassó, ceba, pebrot ... fet a foc lent. Intentaré crear un diccionari de català on aniré afegint totes les paraules que usem per aquí i que no estan recollides encara als diccionaris. Xirigol, es la primera.

Per a mi és molt útil mantindre un bloc on vas apuntant les coses que no vols que te s’oblidin. T’ajuda a organitzar-te, a tindre un registre dels teus hobbies, ja siguin aquets viatges, fotografia, música.. i lo que es més important a descobrir el plaer d’escriure. Hi ha gent que és aficionada quan llegeix una noticia que li crida l’atenció al diari, a retallar-la i guardar-la en un calaix. Jo també ho soc, la pestanya retall de diari, és precisament això, l’únic que els diaris són electrònics. Es a dir portar un bloc està ple de avantatges. Aconsello vivament a tothom que ho provi.

He utilitzat la paraula català per a referir-me a la nostra llengua, aquest es el nom oficial des de que les Corts Aragoneses van aprovar la llei de llengües l’any passat al 2011. Gaudim-ne mentre puguem abans que aquests de Madrid o Saragossa, li tornin a dir “xapurreau”, aragonès oriental, o qualsevol altra bestiesa.

Per a mi seguirà sent català. La llengua que estimo, de la que em sento orgullós i que lluitaré per ella. És lo meu granet de sorra i petita contribució a la llengua del meus pares i del meus avantpassats (a pesar del meu cognom basc, estem per aquests indrets del Matarranya com a mínim des del segle XVII), perquè una llengua no és més important perquè la parlin més milions de persones. És important perquè arriba a la intimitat de les persones, és lo vehicle per pensar, compartir conversacions, llegir, resar i comunicar-se en los demès. No importa si la parlen cent persones o 100 milions, a tots els hi fa el mateix paper i els converteix en homes i dones.

Algunes Preguntes

Perquè parlem català a la Franja?

Molta gent, encara avui en dia, pregunta quan visita els nostres pobles, com és què estan al Aragó parleu català? La veritat és que moltes vegades ni nosaltres mateixos ho sabem, ens hem limitat, que no ha sigut poc, a transmetre la llengua dels nostres pares als nostres fills, això ho hem fet si ens hem quedat al poble. Desgraciadament molts de nosaltres o els nostres pares hem hagut de deixar el poble per anar a buscar feina a la ciutat. En aquests casos no ha sigut estrany veure mares de Beseit que tornen de Saragossa (o altres ciutats de parla castellana) al cap de pocs anys, parlant en castellà als seus fills nascuts al poble.

La pregunta perquè a la franja parlem català, també me l'he fet jo moltes vegades. Sent una pregunta tan senzilla, la resposta no es troba fàcilment. Però no hi ha cap misteri: Al vídeo de youtube al peu d'aquesta pagina 'evoluon das linguas' es pot veure com van anar formant-se i expandint-se les llengües a la península Iberica a partir del any 1000. Així doncs, tota la Franja actual i altres terres on avui en dia ja s'ha perdut lo català van formar part del principat de Catalunya.

Des de quan aquest territoris formen part del Aragó?

Des de l'any 1300 que Jaume II rei de Sicília, Aragó, Catalunya i València, va rectifica els límits entre Aragó i Catalunya. [ Font ]

Des de quan aquests territoris del Matarranya estan inclosos a la província de Terol?

La divisió provincial actual va ser ideada per Javier de Burgos al any 1833

Es van tindre en compta aspectes lingüístics, o de proximitat o de intercanvis comercials?

En absolut

Geografia de la llengua catalana

Actualment el català amb les seves variants lingüistiques (Valencià, Mallorquí..) es parla al següents països o territoris:


Ordenats per població:
Catalunya (7.134.679 h)
Pas Valencià (4.806.908 h)
Les Illes (1.001.062 h)
Catalunya Nord (422.297 h)
Andorra (78.549h)
Franja de Ponent (45.357 h)
L'Alguer (40.257 h)

percentatge de població que:
L'entén o el parla

Franja de Ponent 98,5%
Catalunya 97,4%
Andorra 96,2
Les Illes 93,7
L'Alguer 90,1%
País Valencià 75,9%
Catalunya Nord 65,3%
(Fonts del Institut d'estudis Catalans i elaboració pròpia)

TOTAL POBLACIÓ DE PARLA CATALANA: 9.118.882 habitants

EL PERCENTATGE MES ALT DE CATALANOPARLANTS ES A LA FRANJA

Paradoxalment, la població de La Franja és l'única de tot el territori espanyol que estant a la seva terra no te el dret a rebre educació, a la escola, en la llengua del seus pares. Nomes la tossudesa dels nostres pares i avantpassats ha fet possible que la nostra llengua ens arribi a nosaltres casi idèntica com es parlava fa mes de nou segles.

Reportatge Franja de Ponent Evoluçom das línguas 

Conclusions del reportatge de YouTube:

La població de la Franja es menyspreada pel govern d'Aragó. Ignorant des de sempre la nostra llengua i dividint-la tot el que pot.
La població de la Franja és  molt desconeguda per la resta dels països o territoris de parla catalana.
La directora de la escola (Antonia Cuchí) ens dóna una bona lliçó:
"La gent d'aquest territori vol segui sent el que és i vol seguir parlant el que parla. Tan Catalunya com Aragó, ha de tenir en compte que aquest territori existeix, i volem segui sent el que sóm."

Aragó ja te llei de llengües

 

Inici

13 pensaments a “Inici

  1. Amic Jose, ningú dubta que als segles que tu menciones tota la franja formava part d’Aragó. Tots els regnes cristians de la península s’anaven formant pels territoris conquerits al musulmans i es repoblaven pels “cristians” dels respectius regnes o comtats , Aragó i els Comtats Catalans també. Els territoris del que actualment coneixem com Franja, es van repoblar amb gent vinguda de Lleida i van ser inclosos al comtat d’Urgell i van pertanya al Principat de Catalunya fins l’any 1300 que Jaume II rei de Sicília, Aragó, Catalunya i València, va rectifica els límits entre Aragó i Catalunya. en qualsevol cas, la aportació de documentació contrastada d’aquesta part de la nostra història serà sempre benvinguda.

    Voldria afegir, que, el que és realment miraculós, és que se segueixi parlant després tants anys, per no dir segles, de genocidi lingüístic que Castella ha exercit sobre totes les llengües diferents de la castellana.

  2. La razon de que en la Franja se hable catalan por el tema de la modificacion de las fronteras es falso. Si miras los mapas antiguos del siglo XVI, XVII y XVIII ( anteriores a las conformaciones provinciales), todos los municipios importantes de la Franja estaban en el reino de Aragon. Tu idea esta sacada de los historiadores pancatalanistas. Yo creo que la razon por la cual se habla catalan es evidente, y se ve hoy en dia, y es que son territorios que han estado mas proximos a Cataluña que al resto de Aragon. Pero esto no solo pasa en la Franja, pasa en muchos sitios del mundo.

  3. Cercant informació sobre els Ports hem trobo aquest maravellós raconet, plè de vida i veritats. Molta força per a seguir defensant la nostra cultura . Encantat de llegir-vos. Au salut!!!

  4. Benvolguts,

    El proper 1, 2 i 3 de novembre el Club Pirinenc Andorrà ens convida a participar en el 37è Aplec Excursionista dels Països Catalans a Andorra, el 2/11/13 es celebra la reunió de representants de les diferents entitats on s’ha de triar la seu del proper aplec i ens faria il·lusió que fos a la Franja de Ponent, per a més informació:

    http://andorra2013.aplecexcursionista.cat/

    http://www.andorradifusio.ad/noticies/laplec-excursionista-dels-paisos-catalans-portara-un-miler-de-persones-andorra

    http://www.feec.cat/andorra-acollir%C3%A0-la-37a-edici%C3%B3-de-laplec-excursionista-dels-pa%C3%AFsos-catalans

    http://www.feec.cat/activitats/aplec-excursionista-dels-pa%C3%AFsos-catalans

    http://blocs.mesvilaweb.cat/cealguer

    http://cep-pedreguer.blogspot.com.es/2013/01/37-aplec-excursionista-ppcc-programa.html

    Us hi esperem!

  5. M’agradat trobar el teu escrit en el moment en que tinc un xirigol al foc, encara que nosaltres en diríem sanfaina.

  6. Des de la Catalunya més espatllada i enfosquida, del cor de les autopistes i la contaminació…Força i ànims per seguir lluitant per la nostra llengua! M’ha encantat trobar-vos i llegir-vos!
    Que cap contrapunt ens faci ensopegar!

  7. Hola a tots i a todas.

    Com aragonés de frontera que sigo, me veigo en l’obligació d’emitre la pròpia opinió sobre la situació que estam viguint en estes últims temps.

    Com a persona filla d’ixa part que en diuen de llengua “de transició”, i que toda la vida hem après a dir un mateix concepto de moltas formas diferentes, d’estar constantment traducint per adaptar-nos al que tenim al devant, i és que si alguna cosa tenim la gent de la Franja és que som un pont entre dos germans, som el nexo d’unió entre dos terras que m’estimam com un fillo estima al pare i a la mare. I és que si una cosa no soporto és una mala palabra d’un català cap a Aragó o d’un aragonès cap a Catalunya… Jo que sóc fillo de la Franja, hereu d’una tradició d’enteniment entre els poblles, penso que més que posar fronteras el que caldria és trencar-las i estendre ponts d’enteniment.

    Bé, espero que la lògica s’imponga al final i que se digas las cosas pel nom que correspon, al pa, pa i al vino, vino, i a l’Aragó Oriental, s’hi enragona català, i no per ixo som aragonesos de segunda, tenim una enorme riqueza i una cultura no superior, però sí més àmplia i acabo dint:

    SE POT SER ARAGONÈS DE PRIMERA I ENRAGONAR CATALÀ!!

  8. A vegades la gent que no accepta altres cultures s´esforça per demostrar que si avanç el territori estava delimitat per aquí, que el rei tal va decretar no sé quina llei, que fou un altre rei que va prohibir no se quin dret….el que és cert és que la llengua que parlem es la que estimem, i com ens toca viurer ara, ara l´hem de defensar, no per lleialtat a Jaume I o a altre que fos més o menys just sino perque estimo la llengua que a casa meua m´han parlat, si havés viscut a l´època mora estimaria la llengua de Al-azraq que era l´amo de les comarques de l´alcoia.

  9. Muchas gracias por permitirnos conservar la lengua, que no creo que la aprendiéramos en estos 56 años que dices. ¿No crees que Aragón debiera de estar interesado, no solo en permitirnos hablar casi la única lengua genuina del territorio, sino apoyarla, defender la y enseñarla en la escuela? Es una lástima que el proyecto de Aragón sea olvidar sus lenguas y abrazar la de Castilla.

  10. Miquel, soy aragones, tu pueblo es magnífico y me parece muy bien que conserves tu lengua pero los hechos son los hechos y aunque tienes razón en lo que dices de la modificación de los límites territoriales entre cataluña y aragón en 1300 por jaime II el justo, también es cierto que jaime I los modificó al contrario en 1244 (lo puedes leer en la misma web de tu fuente en el ultimo párrafo referente a jaime I), es decir en origen tu pueblo era Aragón y durante 56 años no lo fue. jaime I modificó profundamente la frontera en 1244 dejándola en el Cinca perdiendo Aragón incluso Lérida que luego ya no recuperó

  11. Gràcies per ser com ets i defensar el teu idioma al teu país!! No hi ha cap misteri, qui ens ensenya a parlar son els pares i els avis i la llengua amb le que ens entenem amb ells es la que hem de defensar i transmetre, cada ú te la seva, però aquells que no entenen això i prohibeixen o posen entrebancs a les llengües dels altres no mereixen ni existir, només espero que tan tancat com tenen l’enteniment un dia s’ofegueran ells mateixos, es trist!

  12. pues jo soc de beseit a un que visc a la senia des de petit y esta terra per a mi es maravellosa y la gent molt noble lo que veig que passa es que desde els partits politics centralistes ens an donat lesquena .,. Y afonen la econom4a rural

  13. Bon dia:
    He llegit , per casualitat, la teva Web ( buscava informació de la zona del Matarranya: Beseit, Vallderoures,
    Calaceit ) que ja conec, però sempre m’agrada tenir mes informació.
    He llegit la presentació de la Web i m’he emocionat. Es veritat que cadascú te el seu idioma i cap es superior
    a l’altre i ningú tre dret a fer creure que l’alié es de segona categória i que el seu es de primera.
    El català s’ha de mantenir ( i defensar si cal ) per bè de la cultura en general, no tan sols per bè de la cultura
    catalana i això ho dic igual pensant amb l’euskera al qual se li afegeix el valor de ser un idioma pre-llatí i
    per tant no ser dialecte del llatí.
    Amb mes idiomes coneixem mes entenem el món.
    Anim amb la Web i felicitats per la teva aportació a la cultura catalana.
    Joan Mestres i Cid

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *