Puigdemont reclama a la UE un compromís per a l’autodeterminació en la seva primera intervenció a l’eurocambra

El president Carles Puigdemont ha intervingut avui al ple d’Estrasburg per primera vegada com a eurodiputat. Després d’haver assistit a la sessió d’ahir, en la qual el president del Parlament Europeu, David Sassoli, va donar la benvinguda a Puigdemont i el conseller Toni Comín, el president ha participat en la presentació del programa de la presidència croata de la Comissió Europea. Puigdemont ha intervingut en anglès, i ha dit: ‘Catalunya és avui un afer intern europeu i ho serà durant la presidència croata. S’ha de trobar una solució política mitjançant el diàleg i la negociació. La UE s’ha d’anticipar cercant mecanismes democràtics per a l’autodeterminació. La repressió no pot ser una solució acceptable. És l’hora que els polítics europeus parlin i mostrin al ón que hi ha una millor manera, que el dret d’autodteerminació és la millor via i la més democàtica de resoldre conflictes no només a la UE sinó a tot el món.’ [….]

Tres quartes parts dels europeus defensen el dret d’independència per vies democràtiques

L’informe complet de la imatge internacional de Catalunya mostra noves dades reveladores

Fa dues setmanes el Diplocat va publicar el resum d’un informe sobre la imatge internacional de Catalunya. Mostrava que la visió d’Espanya ha empitjorat i que un 42% dels europeus considera que la UE ha de fer de mediadora entre els governs espanyol i català. Ara la publicació de l’informe complet ens permet de saber molt més sobre les opinions dels europeus sobre el cas català.

Una de les dades més destacades és que una gran majoria (74%) considera que si un territori vol ser independent té el dret d’esdevenir-ne democràticament. Entre els casos analitzats, el suport és majoritari a tot arreu, però és especialment alt entre els eslovens (85%) i els ciutadans de Letònia i Estònia (86%). Tres estats que van assolir la independència fa poques dècades. [….]

Tots els actes de suport als presos polítics a les presons durant les festes de Nadal

S’han organitzat sopars, cantades i concerts a l’exterior de les presons dels Lledoners, el Puig de les Basses i el Mas d’Enric.

Aquest és el tercer Nadal que passen tancats a la presó Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Joaquim Forn i Jordi Cuixart, i el segon de Dolors Bassa, Carme Forcadell, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull. Per això, com s’ha fet els anys anteriors, s’han organitzat actes de solidaritat amb els presos a l’exterior de les presons dels Lledoners, el Mas d’Enric i el Puig de les Basses. De moment, n’hi ha uns quants de prevists, però encara se n’hi poden afegir més o se’n poden ampliar els detalls aquests dies vinents.
Els Lledoners

El dia de Nadal al vespre es faran dues actuacions musicals al pla dels Lledoners, a partir de les 20.00. La primera serà amb Trenkaband, que tocarà ‘Com cada nit’. Després, Sílvia Montells i Joan Antonell interpretaran la ‘Nadala Bonanit’. A les 20.35 Joan Bonanit donarà la bona nit als presos polítics, com fa cada nit d’ençà que són a la presó.

El primer de gener l’acte de solidaritat amb els presoners també es farà amb música. Concretament, amb el concert d’Udols de Llop, a les 19.00. Com el dia 25, després també hi haurà el ‘Bona nit’ als presos.

A més dels actes de Nadal, és previst de mantenir la concentració setmanal que es fa cada diumenge al punt de migdia.
El Puig de les Basses

El 28 de desembre es farà un acte nadalenc al Puig de les Basses. A les 11.00 el Cor Parroquial d’Amer hi farà una cantada de nadales.

La nit de Cap d’Any hi haurà l’acte Cap d’Any amb la Dolors Bassa, en què es farà la Campanada per la Llibertat. Hi haurà coca i un cremat i també es farà un llançament de coets.

A banda els actes especials d’aquests dies, s’hi mantindrà la concentració setmanal de cada divendres a les 20.30.
El Mas d’Enric

El 25 de desembre al vespre, a les 19.00, hi haurà un brindis per Carme Forcadell i la resta de presoners polítics i exiliats al Mas d’Enric. Es demana als assistents que hi portin cava, neules, torrons… A les 19.15 s’hi tocarà el ‘Cant dels ocells’, com cada dia.

També s’hi ha previst un sopar de carmanyola el dia 31 a les 22.00. Els organitzadors avisen que cal portar el sopar, taula i cadira i que es farà el sorteig solidari d’un lot amb un tiquet de tres euros. També s’hi beurà rom cremat. Després es faran les dotze campanades i la Banda del Tercer Grau s’encarregarà d’afegir-hi el toc musical.

El 4 de gener s’hi farà la Cantada de Nadal, que ja s’ha fet a les altres dues presons. Començarà a les 16.00 i s’acabarà si fa no fa a les 19.00.

A més d’aquests actes amb motiu de les festes de Nadal, és previst mantenir la interpretació diària del saxofonista Òscar Cid, la concentració de Taca d’Oli (Avis i Àvies per la República) el dijous a les 18.30 i el sopar de carmanyola el divendres a les 21.00.

Malta, l’altra illa catalana de la Mediterrània

La política maltesa experimenta una crisi sense precedents d’ençà de l’assassinat el 16 d’octubre de 2017 de la periodista Daphne Caruana Galizia al nord de l’illa mentre investigava la connexió d’empresaris i polítics locals en la trama d’evasió fiscal mundial dels papers de Panamà. L’onada d’indignació popular arran de la seva mort violenta ha acabat derivant, dos anys després, en greus sospites d’implicació vers membres del govern laborista maltès i la dimissió recent de dos ministres, Konrad Mizzi i Chris Cardona, a més del cap de gabinet, Keith Schembri, i del mateix primer ministre, Joseph Muscat.

Tot aquest rebombori polític i mediàtic ha posat al descobert molts aspectes foscs de l’establishment d’aquest petit arxipèlag mediterrani i, del nostre país estant, també alguns detalls històrics que ens toquen de prop: la presència abundant de cognoms de sonoritat o procedència catalana. Perquè, no us sonen pròxims Muscat i Cardona? Així com l’origen exacte del primer no és del tot clar, el segon no deixa lloc a dubtes. De fet, el lingüista i expert en onomàstica maltesa Mario Cassar situa Cardona en el top 100 dels gairebé vint mil cognoms que apareixien al cens del 2011. Segons un estudi seu, el 76% de la població porta un d’aquests cent cognoms, entre els quals hi ha els també molt comuns Vella (inclòs en el top 10) i Abella, considerats d’origen català.[….]