Noves dades indiquen que l’estat espanyol és el que té més morts per habitant del món a causa de la covid-19

El Ministeri de Sanitat espanyol diu que hi ha 27.117 morts per la covid-19, però els registres civils detecten un augment de la mortalitat habitual de més de 40.000 persones.

Un professional sanitari a l’Hospital Clínic. Publicada el 30 de març del 2020 (horitzontal)

La covid-19 ha causat molts més morts a l’estat espanyol que els que es compten oficialment. És evident que el model que s’ha fet servir fins ara no comptabilitza tots els morts. Però la publicació ahir de les dades del registre civil podria omplir un buit molt clamorós, en aquest terreny.

Els registres civils calculen que entre el 17 de març i el 22 de maig hi va haver 43.034 morts més que no pas les previsions inicials del Centre d’Epidemiologia espanyol, una quantitat que s’ha d’atribuir bàsicament a la pandèmia. Aquesta xifra és molt superior a la que recull oficialment el Ministeri de Sanitat espanyol.

Entre el 17 de març i el 22 de maig hi va haver en total 120.851 morts a l’estat espanyol, segons les dades dels registres civils; en canvi, les estimacions preveien 77.817 morts. […]

Puigdemont reclama a la UE un compromís per a l’autodeterminació en la seva primera intervenció a l’eurocambra

El president Carles Puigdemont ha intervingut avui al ple d’Estrasburg per primera vegada com a eurodiputat. Després d’haver assistit a la sessió d’ahir, en la qual el president del Parlament Europeu, David Sassoli, va donar la benvinguda a Puigdemont i el conseller Toni Comín, el president ha participat en la presentació del programa de la presidència croata de la Comissió Europea. Puigdemont ha intervingut en anglès, i ha dit: ‘Catalunya és avui un afer intern europeu i ho serà durant la presidència croata. S’ha de trobar una solució política mitjançant el diàleg i la negociació. La UE s’ha d’anticipar cercant mecanismes democràtics per a l’autodeterminació. La repressió no pot ser una solució acceptable. És l’hora que els polítics europeus parlin i mostrin al ón que hi ha una millor manera, que el dret d’autodteerminació és la millor via i la més democàtica de resoldre conflictes no només a la UE sinó a tot el món.’ [….]

Tres quartes parts dels europeus defensen el dret d’independència per vies democràtiques

L’informe complet de la imatge internacional de Catalunya mostra noves dades reveladores

Fa dues setmanes el Diplocat va publicar el resum d’un informe sobre la imatge internacional de Catalunya. Mostrava que la visió d’Espanya ha empitjorat i que un 42% dels europeus considera que la UE ha de fer de mediadora entre els governs espanyol i català. Ara la publicació de l’informe complet ens permet de saber molt més sobre les opinions dels europeus sobre el cas català.

Una de les dades més destacades és que una gran majoria (74%) considera que si un territori vol ser independent té el dret d’esdevenir-ne democràticament. Entre els casos analitzats, el suport és majoritari a tot arreu, però és especialment alt entre els eslovens (85%) i els ciutadans de Letònia i Estònia (86%). Tres estats que van assolir la independència fa poques dècades. [….]

Tots els actes de suport als presos polítics a les presons durant les festes de Nadal

S’han organitzat sopars, cantades i concerts a l’exterior de les presons dels Lledoners, el Puig de les Basses i el Mas d’Enric.

Aquest és el tercer Nadal que passen tancats a la presó Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Joaquim Forn i Jordi Cuixart, i el segon de Dolors Bassa, Carme Forcadell, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull. Per això, com s’ha fet els anys anteriors, s’han organitzat actes de solidaritat amb els presos a l’exterior de les presons dels Lledoners, el Mas d’Enric i el Puig de les Basses. De moment, n’hi ha uns quants de prevists, però encara se n’hi poden afegir més o se’n poden ampliar els detalls aquests dies vinents.
Els Lledoners

El dia de Nadal al vespre es faran dues actuacions musicals al pla dels Lledoners, a partir de les 20.00. La primera serà amb Trenkaband, que tocarà ‘Com cada nit’. Després, Sílvia Montells i Joan Antonell interpretaran la ‘Nadala Bonanit’. A les 20.35 Joan Bonanit donarà la bona nit als presos polítics, com fa cada nit d’ençà que són a la presó.

El primer de gener l’acte de solidaritat amb els presoners també es farà amb música. Concretament, amb el concert d’Udols de Llop, a les 19.00. Com el dia 25, després també hi haurà el ‘Bona nit’ als presos.

A més dels actes de Nadal, és previst de mantenir la concentració setmanal que es fa cada diumenge al punt de migdia.
El Puig de les Basses

El 28 de desembre es farà un acte nadalenc al Puig de les Basses. A les 11.00 el Cor Parroquial d’Amer hi farà una cantada de nadales.

La nit de Cap d’Any hi haurà l’acte Cap d’Any amb la Dolors Bassa, en què es farà la Campanada per la Llibertat. Hi haurà coca i un cremat i també es farà un llançament de coets.

A banda els actes especials d’aquests dies, s’hi mantindrà la concentració setmanal de cada divendres a les 20.30.
El Mas d’Enric

El 25 de desembre al vespre, a les 19.00, hi haurà un brindis per Carme Forcadell i la resta de presoners polítics i exiliats al Mas d’Enric. Es demana als assistents que hi portin cava, neules, torrons… A les 19.15 s’hi tocarà el ‘Cant dels ocells’, com cada dia.

També s’hi ha previst un sopar de carmanyola el dia 31 a les 22.00. Els organitzadors avisen que cal portar el sopar, taula i cadira i que es farà el sorteig solidari d’un lot amb un tiquet de tres euros. També s’hi beurà rom cremat. Després es faran les dotze campanades i la Banda del Tercer Grau s’encarregarà d’afegir-hi el toc musical.

El 4 de gener s’hi farà la Cantada de Nadal, que ja s’ha fet a les altres dues presons. Començarà a les 16.00 i s’acabarà si fa no fa a les 19.00.

A més d’aquests actes amb motiu de les festes de Nadal, és previst mantenir la interpretació diària del saxofonista Òscar Cid, la concentració de Taca d’Oli (Avis i Àvies per la República) el dijous a les 18.30 i el sopar de carmanyola el divendres a les 21.00.

Malta, l’altra illa catalana de la Mediterrània

La política maltesa experimenta una crisi sense precedents d’ençà de l’assassinat el 16 d’octubre de 2017 de la periodista Daphne Caruana Galizia al nord de l’illa mentre investigava la connexió d’empresaris i polítics locals en la trama d’evasió fiscal mundial dels papers de Panamà. L’onada d’indignació popular arran de la seva mort violenta ha acabat derivant, dos anys després, en greus sospites d’implicació vers membres del govern laborista maltès i la dimissió recent de dos ministres, Konrad Mizzi i Chris Cardona, a més del cap de gabinet, Keith Schembri, i del mateix primer ministre, Joseph Muscat.

Tot aquest rebombori polític i mediàtic ha posat al descobert molts aspectes foscs de l’establishment d’aquest petit arxipèlag mediterrani i, del nostre país estant, també alguns detalls històrics que ens toquen de prop: la presència abundant de cognoms de sonoritat o procedència catalana. Perquè, no us sonen pròxims Muscat i Cardona? Així com l’origen exacte del primer no és del tot clar, el segon no deixa lloc a dubtes. De fet, el lingüista i expert en onomàstica maltesa Mario Cassar situa Cardona en el top 100 dels gairebé vint mil cognoms que apareixien al cens del 2011. Segons un estudi seu, el 76% de la població porta un d’aquests cent cognoms, entre els quals hi ha els també molt comuns Vella (inclòs en el top 10) i Abella, considerats d’origen català.[….]

Paul Engler: ‘Si els catalans voleu guanyar, heu de polaritzar molt més, pressionar molt més i acceptar alts nivells de sacrificis’

Paul Engler acaba de presentar el llibre Manual de desobediència civil (Saldonar Edicions). Aquesta obra teoritza i sistematitza exemples de lluita no violenta exercits arreu del món. De la lluita pels drets civils als Estats Units a la caiguda de Milosevic passant per l’independentista Gandhi. Engler, nascut als Estats Units, amb un grau en sociologia i un màster en psicologia, és fill del catolicisme ultraesquerranós tan habitual als EUA. En aquesta entrevista telefònica de VilaWeb, parla del seu llibre, escrit amb el seu germà, amb pròleg de Liz Castro. I també explica com veu el cas català: creu que per guanyar ha de créixer la tensió, que els líders més establerts poden ser un fre i que s’ha de donar per feta la reacció de l’extrema dreta.

Sou fill de capellà i de monja catòlics?
—Sí. Sóc producte de l’amor prohibit. Els meus pares formaven part del corrent reformista del Concili Vaticà II, i molts vinculats a la teologia de l’alliberament, la lluita pels drets civils dels EUA i la solidaritat amb Llatinoamèrica. Tinc dos germans més, sóc el petit. Els pares van haver de penjar els hàbits, però, com deien sempre ells, no van deixar mai la vocació, només la posició dins l’Església. El meu pare també visitava presoners. [….]

Arnaldo Otegi: ‘La revolució es produeix ara a Catalunya’

Arnaldo Otegi (1958) és un referent de l’independentisme i un dels grans protagonistes del procés de pau al País Basc. Ell va ser l’encarregat de convèncer els partidaris de la lluita armada de continuar el camí per mitjans pacífics i democràtics. Ara és representant de Bildu, però ha estat un total de catorze anys clos en presons espanyoles. Divendres va estar a Barcelona per signar la Declaració de la Llotja de Mar, que uneix els partits sobiranistes de tot l’estat espanyol. VilaWeb va poder parlar-hi en un restaurant cèntric a propòsit del moment polític actual, la violència policíaca, les barricades, el paper dels presoners en un moviment d’alliberament, de la burgesia en el cas català i del consell que dóna ell a l’independentisme català: unitat i programa de mínims. [….]

Aragó, Aragó!

“Aragó, Aragó!”, era un dels crits sovint eixits de la gola dels almogàvers en ple combat. La Corona d’Aragó tingué l’origen en el casori de Peronella, princesa del regne d’Aragó, amb Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona. Ramir II dona a Ramon Berenguer “la filla i totes les terres d’Aragó”. Jerónimo Zurita diu: “Bajo el Señorío de Cataluña, potencia medieval, que doblaba a Aragón en más de seis veces en tierras y poder…” El regne d’Aragó era de menys extensió que el comtat de Barcelona, el qual s’havia engrandit absorbint els altres comtats catalans llevat del d’Urgell, que sobreviuria fins a l’extinció de la nissaga reial catalana. El comte de Barcelona tenia la importància d’un monarca: portava el títol de comte i el de rei d’Aragó. Després de la conquesta de Mequinensa, Fraga i Lleida al segle XII, comença l’expansió mediterrània, la conquesta de les Balears, Sardenya, Sicília i fins a Grècia. La llengua de l’imperi era la catalana, i tots els seus reis la parlaven, la gran literatura que donà fou la nostra clàssica.

Tothom s’ha demanat per què els nostres comtes no es constituïren en reis de Catalunya. El poble senzill diu: per què parlaven de comte i no de rei? No hauria estat desencertat –tot era possible en aquells segles– transformar Catalunya en regne. Ens hauríem guanyat més prestigi internacional. Els poetes i els historiadors van convenir en l’expressió comte rei. De fet, del punt de vista diplomàtic, de cara a l’exterior, aquests monarques catalans de sang i de llengua foren coneguts oficialment com a reis d’Aragó. Punt. Nosaltres hem apedaçat el teixit parlant de Confederació.
el Regne d’Aragó com a titular de tota la Corona: (Por algo se llama reino de Aragón). Fins alguns periodistes han omès o emmascarat el nom de Catalunya en els seus escrits. Han fet campanya constant pretenent que Catalunya és una amenaça, una mena d’ogre que vol emparar-se d’una part d’Aragó: la que anomenem Franja, volen dir, terres que encara són catalanes de llengua. Per pobre que sigui l’estratagema de parlar d’amenaça i de prepotència, no amaga un sentiment de prevenció, potser enveja. Des de la mort de Franco, la “Lapao”, les tensions per la Franja, la creació del Bisbat de Barbastre, el llarg conflicte per les obres d’art del Museu de Lleida, l’operació quasi militar per endur-se’n peces a Sixena, les declaracions del president de la Junta, i altres exemples, han palesat una persistent, lamentable hostilitat. Continua llegint

El PSOE no és part de la solució: el PSOE és el problema

En la nova època que és a punt de començar per a l’independentisme, després de la sentència del Suprem i les eleccions a les institucions de la comunitat autònoma de Catalunya, serà important de no perdre més temps i delimitar línies clares que puguen servir per a identificar l’autonomisme de fraseologia independentista, perquè sembla difícil de creure que desapareixerà l’ús del doble llenguatge. L’actitud respecte del PSOE em sembla que és candidata de ser una de les línies més transparents i comprovables.

El PSOE no solament no és part de la solució sinó que és el problema. Amb èmfasi al verb: és el problema. Així que, com més a prop se situe qualsevol del PSOE –del PSC, si ho voleu– més lluny serà de la ruptura amb l’estat espanyol i de cap política de confrontació.

L’error de distingir entre els projectes del PP i el PSOE com si fossen antagònics és un dels més fonamentals a corregir. Respecte de qualsevol cosa que tinga a veure amb el tracte de les minories nacionals i lingüístiques de l’estat espanyol, és evident que el PSOE i el PP no ho són, d’antagònics. Però també ho són cada volta menys, si m’ho permeteu, respecte del fons mateix del règim. En els negocis, en la gestió de l’Espanya S.A. de Florentino i els bancs, són els mateixos. En la corrupció són els mateixos. En la concepció autoritària de l’estat i l’aprimament de la democràcia sota qualsevol excusa són els mateixos. La dreta espanyola beu encara del franquisme sociològic, com s’ha evidenciat clarament després del referèndum del Primer d’Octubre, i això la fa més impresentable encara. Però el PSOE és el pilar imprescindible sobre el qual el post-franquisme pot aguantar-se. Sense ell tot cauria i aquesta és la seua enorme responsabilitat històrica. Continua llegint