Queen’s Bohemian Rhapsody

Is this the real life?
Is this just fantasy?
Caught in a landslide,
No escape from reality.

Open your eyes,
Look up to the skies and see,
I’m just a poor boy, I need no sympathy,
Because I’m easy come, easy go,
Little high, little low,
Any way the wind blows doesn’t really matter to me, to me.

Mama, just killed a man,
Put a gun against his head,
Pulled my trigger, now he’s dead.
Mama, life had just begun,
But now I’ve gone and thrown it all away.

Mama, ooh,
Didn’t mean to make you cry,
If I’m not back again this time tomorrow,
Carry on, carry on as if nothing really matters.

Too late, my time has come,
Sends shivers down my spine,
Body’s aching all the time.
Goodbye, everybody, I’ve got to go,
Gotta leave you all behind and face the truth.

Mama, ooh (any way the wind blows),
I don’t wanna die,
I sometimes wish I’d never been born at all.

I see a little silhouetto of a man,
Scaramouche, Scaramouche, will you do the Fandango?
Thunderbolt and lightning,
Very, very frightening me.
(Galileo) Galileo.
(Galileo) Galileo,
Galileo Figaro
Magnifico-o-o-o-o.

I’m just a poor boy, nobody loves me.
He’s just a poor boy from a poor family,
Spare him his life from this monstrosity.

Easy come, easy go, will you let me go?
Bismillah! No, we will not let you go. (Let him go!)
Bismillah! We will not let you go. (Let him go!)
Bismillah! We will not let you go. (Let me go!)
Will not let you go. (Let me go!)
Never, never let you go
Never let me go, oh.
No, no, no, no, no, no, no.
Oh, mama mia, mama mia (Mama mia, let me go.)
Beelzebub has a devil put aside for me, for me, for me.

So you think you can stone me and spit in my eye?
So you think you can love me and leave me to die?
Oh, baby, can’t do this to me, baby,
Just gotta get out, just gotta get right outta here.

(Ooooh, ooh yeah, ooh yeah)

Nothing really matters,
Anyone can see,
Nothing really matters,
Nothing really matters to me.

Any way the wind blows.

Estranys en un tren (Highsmith, Patricia)

La història es basa en la idea de perpetrar un crim perfecte: dos desconeguts, sense cap més vincle entre ells que aquell trajecte de tren, es proposen assassinar mútuament al seu principal enemic, de manera que tots dos tenen coartada i no se’ls pot relacionar amb les víctimes.extranos-en-un-tren-300x473

Així doncs, un dels estranys, Bruno, es compromet a matar a la dona de Guy, el segon estrany, mentre que aquest últim hauria de matar el pare del Bruno. El problema comença quan, mentre que un s’ha pres la conversa com una broma, l’altre té la determinació d’anar endavant amb el pla.

Comentari: He Llegit la traducció catalana. No la troba massa ben feta amb paraules excessivament rebuscades. El llibre no aconsegueix mantenir l’interès en bona part d’ell. Només el final es mostra inesperat i interessant.

Qualificació: 6/10

excursio: Beseit- riu Ulldemó-Penyagalera

Beseit- riu Ulldemó – pujada pel toll de Pablet – Penyagalera

Amor d’idiota (Lluís-Anton Baulenas)

Més que una atípica història d’amor, Amor d’idiota és una narració sobre l’amor. Ambientada a la Barcelona post-olímpica, en plena crisi, quan el retorn a la quotidianitat  amor d'idiotadesprés d’uns mesos de somni es feia més dur, explica la història d’un jove que, a punt de fer trenta-cinc anys, desplaçat, vençut i sense perspectives clares de futur, viu dues circumstàncies que, potser, el forçaran a canviar de vida. D’una banda, la coneixença, amb cinc mesos de retard, de la mort d’un amic i, de l’altre, l’impacte de la trobada amb una dona jove que es dedica a penjar banderoles als fanals de la ciutat.

Amor d’idiota comença una gèlida nit de gener de 1993, quan els pèls del pubis de Sharon Stone triomfaven a casa nostra, i s’acaba un divendres de maig del mateix any, poc després del concert de Bruce Springsteen a l’Estadi Olímpic. Com en altres novel·les de l’autor, el teló de fons barceloní no fa sinó emmarcar històries concretes de gent molt concreta: persones de carn i ossos que, enmig de la confusió, intenten aferrar-se a valors segurs, l’amistat, a valors suposats, l’amor o a tots dos alhora. A l’espera de temps millors, la ciutat tan sols pot oferir el que ha ofert d’ençà de fa dos mil anys: recer, aixopluc i una mica, o molta, distracció.

paraules i frases del llibre:
entapissats,
regurgitat
terrabastall
individu
Més que l’home invisible, sóc l’home desdibuixat.
andròmines.
una calaixera desballestada i esclafada.
Quina bajanada,
«Vés amb compte, Pere-Lluc, allà fora és ple d’idiotes».
bitllo-bitllo,
mentre
bellugar-se.
per dir-ho d’una manera idiota, una de les branques on agafar-me per no caure al precipici.
Per cert, i aquest bony?
No m’ha tornat a la memòria la noia que plantava banderoles perquè, de fet, no se n’havia anat mai.
en doble filera,
trasbalsadora. Continua llegint