1- Separació de síl·labes

SIL·LABES

Rep el nom de síl·laba cada una de les emissions de veu amb què pronunciem una paraula. En general, una paraula té tantes síl·labes com vocals: ca-mi-sa, sa-la, gos, a-pa-ra-dor. De vegades, però, dues vocals seguides es pronuncien d’un sol cop de veu: ai-re, ba-io-ne-ta, jo-ier, gri-pau. És el que anomenem diftong i que veurem més endavant.

Per separar les paraules en síl·labes també cal  tenir en compte els grups consonàntics (dígrafs o altres).


s’han de separar

no
s’han de separar

els dígrafs i els grups consonàntics

rr:        sorra

tj: platja

ss:    car-rossa

tg:metge

sc:  a-do-lescent

tx:   cotxe

ix:  reixa

l·l:   tilla

gu: se-guir

qu:     pa-quet

ll:      ba-llar

ny:   ca-nya

ig: pu-ig

tots els hiats

Ma-ria, a-vió,   pe-ruà

els diftongs

fei-na, quo-ta, tre-uen

Segons el nombre de síl·labes que tinguin, les paraules es classifiquen en:

sillabes

Molts cops no és evident la separació de sil·llabes d’una paraula. És útil disposar d’un diccionari sil·labic. Desconec si l’IEC n’ha posat algun a disposició del món català. Jo he trobat aquest a internet i mentrestant l’estic utilitzant.

Diccionari de divisió sil·làbica

Les separacions a final de ratlla han de respectar les síl·labes. Per això cal tenir en compte els casos següents:

  • Els grups ss, rr, tx, l·l se separen: as-sem-ble-a, car-re-te-ra, es-mot-xar, xit-xa-rel-lo.
  • El grup ix, quan no és final de paraula, se separa: pei-xa-te-ra, però re-neix.
  • Els prefixos an-, con-, en-, in-, des-, ex-, sub-, trans- i altres elements (ad- davant h, nos- i vos- + altres) es mantenen íntegres: an-ur, des-ho-nest, in-e-fi-caç, trans-at-làn-tic, nos-al-tres.
  • Els grups ll, ny, gu, qu no se separen: ca-llem, en-ga-nyós, es-guer-ra, en-ques-ta.

No ha de quedar una lletra sola a començament o final de ratlla.

Utilització dels guionets
Els numerals compostos, per a separar desenes d’unitats i unitats de centenes (DUC): vint-i-nou, seixanta-dos, trenta-tresena, quatre-cents, set-centes.
Els mots compostos que comencen amb el nom d’un punt cardinal: sud-americana, nord-oest, nord-africà, Sud-àfrica

Els compostos repetitius i expressius: cori-mori, xiu-xiu, non-non, a corre-cuita.

Els compostos que són manlleus no adaptats: ex-libris, dalai-lama, agnus-dei.
Els compostos la primera part dels quals porta accent: mà-llarg, pèl-curt, pèl-ras, més-dient.
Els compostos la primera part dels quals acaba en vocal i la segona comença en r, s o x i els que presentarien dificultat de lectura si anessin junts: cara-rodó, para-xocs, poca-solta, pit-roig, Mont-roig, costa-riqueny.
Els mots compostos de dos o més adjectius coordinats que expressen dues o més idees, independents, que concorren en el nom modificat: teòrico-pràctica, greco-llatí, científico-filosòfic, hispano-americà (’d’Espanya i d’Amèrica’).*
Un grupet d’altres mots: abans-d’ahir, adéu-siau, dellà-ahir, qui-sap-lo, despús-ahir.
Els derivats amb el prefix no- quan el segon element és un substantiu: no-bel·ligerància, no-violència.
Se suprimeix el guionet

  • La resta de compostos: coliflor, collverd, pocatraça, vistiplau.
  • Els mots compostos de dos o més adjectius que expressen una sola idea resultant de la fusió dels adjectius, els quals no són independents, sinó que se subordinen l’un a l’altre: audiovisual, morfosintàctic, otopatia, osteoartrosi, anglosaxó, hispanoamericà (’d’Amèrica Llatina’).
  • Tots els derivats formats amb prefixos, tònics o àtons, llevat del prefix no- del punt anterior: arximilionari, precristià, plusvàlua, pseudoprofeta, sotsdirector, vicerector.

Observació:

Segons l’Institut d’Estudis Catalans, no s’ha de suprimir la vocal e en els compostos i derivats de mots que presenten etimològicament una s inicial seguida de consonant (aeroespacial, autoescola, infraestructura, teleespectador, teleesquí, etc.), malgrat que el corrector ortogràfic els marqui com a incorrectes. Cal tenir en compte, però, altres mots: estratosfera, aerostàtica…

Cada cop de veu que fem quan pronunciem una paraula és una síl·laba. En general, una paraula té tantes síl·labes com vocals. Però hi ha casos en què trobem dues vocals seguides.

Per separar les paraules en síl·labes cal tenir en compte els grups de vocals (diftongs i hiats) i els grups consonàntics (dígrafs o altres).

 

s’han de separar

no s’han de separar

els dígrafs i els grups consonàntics

rr:         sorra

tj:          platja

ss:          car-rossa

tg:          metge

sc:          a-do-lescent

tx:          cotxe

ix:          reixa

l·l:          tilla

gu:          se-guir

qu:          pa-quet

ll:            ba-llar

ny:          ca-nya

tots els hiats

Ma-ria, a-vió, pe-ruà

els diftongs

fei-na, quo-ta, tre-uen

9 pensaments a “1- Separació de síl·labes

  1. Hello! I really like this website there are many information about syllables.

    See you soon!

  2. I de?
    plorar=ploro=la o en quina síl·laba es troba ?

    Resposta: plo-ro; la síl·laba plo és la tónica. la segona o és àtona axí que ploro sona “ploru”

  3. Em podrieu dir la resposta del que hi ha a continuació,si us plau?

    regar=rego=la o es troba en la síl·laba àtona o tònica?

    Resposta: la 1ª persona del present d’indicatiu del verb regar és: jo rego (re-go; és plana, la o per tant és àtona i per això sona u en el català oriental->regu)

  4. Em podríeu dir com es separa la paraula fruita? També voldria saber si forma diftong o hiat.

    resposta:
    fruita: frui-ta. És un diftong decreixent, per tant no és un hiat.

  5. Retroenllaç: Síl·laba i diftong | Beseit i una mica de xirigol

  6. Pel que fa a l’accentuació dels adverbis acabats en –ment, val a dir que aquests conserven l’accent del mot amb què s’han format: ràpidament (ràpida + ment), fàcilment (fàcil + ment).

    adequada+ment ->a·de·qua·da·ment (aguda)

    havia -> ha-vi-a (plana)
    havia és hiat i per tant no es posa dièresis (havïa) Observem que els diftongs catalans son diferents als castellans (había; en accent per trenca el diftong)

  7. Voldria saber quin tipus de paraula es ADECUADAMENT, aguda, plana o esdrúixula y també la paraula HAVIA.

    Gracies

  8. la dièresi (funcions) Font Fitxes de l’Optimot
    La dièresi és un signe gràfic que s’escriu damunt la i i la u. Pot fer dues funcions: d’una banda, es fa servir per indicar que cal pronunciar la u en els grups -güe-, -güi-, -qüe-, -qüi-, i, de l’altra, per indicar gràficament que una i o una u no formen diftong.

    ru-ï-na

    síl•labes: ru_ï_na. (plana)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada