essa sorda i essa sonora

essa sorda i essa sonora

Fitxa 6203/1

Títol:s, ss, c o ç (ortografia de la essa sorda)

Resposta

Les paraules adreça, russa o sol contenen el so de la essa sorda, que cal distingir del so de la essa sonora (que trobem en paraules com Teresa, calorosa o zoo). Per escriure correctament aquests sons és molt important, primerament, distingir-los.
El so de essa sorda, com el de sou, rossa,  acer o caça, es pot escriure amb quatre grafies: s (essa), ss (essa doble), c (ce) i ç (ce trencada).

A inici de mot:
s: sac, serietat, síndria, somiar, suma…;
c: cel, celebrar, cirera, circ… (només davant de e, i).
(Excepcionalment, ç en ça i ço.)

Entre vocals:
– ss: assenyat, cassola, interessant, possible, massa… (podem trobar essa sorda escrita s entre vocals en casos especials: mots amb prefix, com ara asimetria o infrasò; i compostos cultes, com ara anglosaxó o dinosaure);
c davant de e, i: cacera, decidir, Llúcia, Vicenç…;
ç davant de a, o, u: maça, peça, lliçó, traçut

Entre vocal i consonant o entre consonant i vocal:
s: molsa, dansa, lletsó, festa, gespa…;
c davant de e, i: enciam, Marcel, Mercè, sincer…;
ç davant de a, o, u: cançó, força, llençol, forçut, unça

A final de mot:
s: nas, gos, cabàs…;
ç: braç, feliç, veloç, terç
És útil recordar l’ortografia del so de la essa sorda en alguns casos habituals:
– femenins formats amb el sufix –essa: alcaldessa, metgessa, duquessa;
– paraules acabades en –gressió/-gressor, –missió/-missor, –pressió/-pressor: progressió, agressor, dimissió, supressió;
– el sufix –íssim/-íssima: boníssim, boníssima.

s o z (ortografia de la essa sonora)

Les paraules Teresa, calorosa o zoo contenen el so de la essa sonora, que cal distingir del so de la essa sorda (que trobem en paraules com adreça, russa o sol). Per escriure correctament aquests sons és molt important, primerament, distingir-los.

El so de essa sonora es pot escriure amb dues grafies: s (essa) i z (zeta).

A inici de mot escrivim sempre z: Zacaries, zebra, zero, zig-zag, zona, Zuric

Entre vocals escrivim:

s en la majoria de casos: camisa, crisi, desembre, Elisenda, gasela, hisenda, Isidre, Josep, museu, peresa, posar, resistir, tesi, visió…;

z només en algunes paraules: alguns mots provinents d’altres llengües (amazona, bizantí, Bizanci, magazín, topazi, trapezi…); mots cultes compostos amb esquizo-, piezo-, rizo-, –zoic, –zou, –zoide, –zoari (esquizofrènia, rizoma, paleozoic, protozou, espermatozoide…); i alguns noms hebreus (Ezequiel, Nazari…).

Després de consonant escrivim z: analitzar, esmorzar, horitzó, Llàtzer, pinzell, polze, organitzar, senzill

És útil recordar que trobem essa sonora (escrita amb una sola s), per exemple:

– en el sufix –esa que expressa qualitats físiques o morals: bellesa, certesa, immediatesa, feblesa, rigidesa, validesa, riquesa… (i en plural: certeses, febleses…);

– en gentilicis com ara aranesa, holandesa, japonesa… (i en els plurals: aranesos, araneses…);

– en adjectius com ara plujosa, fabulosa, blanquinosa, abundosa… (i en els plurals: plujosos, plujoses…),

– en participis com ara atesa, entesa, impresa, tramesa… (i els plurals: atesos, ateses…).

 Practica amb aquesta taula

3 pensaments a “essa sorda i essa sonora

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada